Enemic del Poble és un terme de qualificació contra els adversaris polítics o de classe del qui usa l'apel·latiu. El terme implica que els enemics en qüestió actuen contra la societat en conjunt. És semblant a la noció d'enemic de l'estat. El terme ha estat emprada durant els segles a la literatura (com a Un enemic del poble, l'obra de Henrik Ibsen de 1882). Actualment ha quedat principalment com una referència a la fraseologia soviètica.[1]